[@more@]

Tweet

 A GatZara us oferim la possibilitat de publicar els vostres treballs, de recerca o de creació, de manera totalment gratuïta. Podreu comprovar que és un lloc web lliure de publicitat i amb una connexió força ràpida.

L'única condició és que els treballs siguin específicament per a la xarxa (no s'accepten words, pdfs…). És a dir, que s'hi puguin navegar. Tot i així, també acceptem música -si l'heu creada amb l'ordinador-, composició fotogràfica…

Cal dir que hauríeu d'incloure, en algun lloc dels documents, alguna referència als drets d'autor. No ens els volem apropiar, en cap cas!

La promoció dura fins que s'acabi l'espai de què disposem

[@more@]

Tweet

[@more@]Per tal de reflexionar sobre aquestes assumpcions postmodernes, he elaborat un hipertext de ficció de dubtosa qualitat literària.

Tweet

Vaig d'una cosa a una altra i no acabo de veure el conjunt de tot plegat -i, quan el veig, em queda aquella sensació que ningú més a part de mi veurà la relació entre les parts i el tot-.

És per tot això que m'he decidit a unir els fils que van d'un poema a l'altre. Això és posar-ho més fàcil, complicar-ho molt o, senzillament, una anada d'olla que no va enlloc? Ja em direu.

Avui els estreno per a GatZara, per a bloc.cat i per a qualsevol navegant atzarós que hi arribi després d'escriure quelcom a un motor de cerca.

Sé que no és la millor propaganda que puc fer-ne, però ja veureu com a Pedra seca no hi ha gaires novetats. Potser n'heu llegit algun ja per aquí (esteu-ne pendents dels canvis), d'altres, els he rescabalat d'aquell calaix de poesies iniciàtiques que estaven dins d'un altre conjunt que ha anat perdent progressivament el seu pes. Fins i tot hi ha alguna creació nova que no sé fins quin punt la qualificareu de poètica, i d'altres enllaços externs a creacions variades.

Agafeu-vos el "poemari?" com un joc. Veureu que els enllaços no són evidents, que l'iconotext brilla per la seva absència -el botó d'anar "enrere" del vostre navegador acabarà més usat que els botons del comandament a distància d'una família extremenya qualsevol-. Tot això està fet a propòsit per tal que us deixeu guiar pel desig i per l'atzar.

Val a dir que no és un treball tancat, ni molt menys. Si ho considero oportú, em reservo el dret d'alterar total o parcialment l'obra, i d'expandir-la, més que no pas d'allargar-la.

No cal dir que espero amb delit els vostres comentaris.

Tweet

Funciona, com tantes coses de la vida, a tornajornals, a causa de la ingent quantitat de creacions que es poden trobar, ni que hi hagi un sistema d’indexat per categories (que coincidiexen més o menys amb els gèneres literaris tradicionals), per autors i per paraules clau. És a dir, un cop has publicat una obra no te’n pots desentendre: s’ha d’estar pendent dels comentaris que hagi pogut generar, si és que n’ha generat algun, respondre’ls, visitar les creacions d’altres autors per fer-te més o menys visible.

Doncs bé, fa uns dies que, atret per la facilitat de publicació que donen, em vaig decidir a “penjar” alguns retalls poètics. De moment, però, no han generat gran debat.

[@more@]

Tweet

Les seves darreres paraules fa mesos que em roden pel cap.

[@more@]

Tweet

Dies de pòrtland els dies de vent.

I el color dels fumerals encesos
festejant-nos en el mateix moment.
Sí, la fumera indiciària/incendirària
que assenyala el teu lat camí
-aquell que tots pensen que has petjat
baldament no el seguires. Però no ho saben
fa temps que no saben res de tu:

talment com comenceu a caminar junts
ells cerquen encara l'origen del fum.

[@more@]

Tweet

Tweet

Em vas dir que reuniries esforços per retornar els colors a aquests espills. La infrallum que entropeça a les teves galtes, tan presents ara i adés, du un bri de maldol. Ni tan sols un miratge s'ha tenyit de fúcsia.

[@more@]

Tweet

No m'agrada que sempre apareguin connotacions positives amb el futur i negatives amb el passat.

Com que no podem saber del cert quin és el temps on ha aparegut, o apareixerà, un petit estrall de certesa, crec que té més sentit seguir mirant endarrere en el temps, sobretot perquè les especulacions que puguem fer sobre el futur suren en el no-res.

Ara bé, una mostra que tampoc és fàcil que hi hagi hagut alguna certesa en el passat és que mirem on mirem hi ha religions: hem estat sempre perduts?

[@more@]

Tweet